Montse Tobella, il·lustradora, filla del pintor postimpressionista Joan Tobella Serra (1912-2001),de qui fa poc s’ha pogut veure una antològica a Lloret de Mar, és una mestra del color i de les formes suaus. Els seus personatges, tocats amb la vareta màgica de la poesia, no exclouen la precisió i el rigor, a més d’inspirar una gran tendresa. És un honor per a mi que hagi posat tot el seu art a convertir en imatges els guions que escric per a la colla de la Neus, que es publiquen mensualment a la revista El Tatano.

Joaquim Carbó

Una de les coses que més admiro de la Montse Tobella és la constant progressió de la seva capacitat artística. Aquelles plomes ingènues, de traç net i sensible de les seves primeres il·lustracions han esdevingut composicions singulars on no sabria què destacar: la rotunditat i la gràcia del traç, l’original tractament de textures i colors o bé l’equilibri i l’harmonia que sap imprimir a cada dibuix on no hi ha una taca, un blanc, una ratlla que no tinguin una funció i un sentit artístic. L’obra de la Montse és ara, sòlida i madura: el resultat de molts anys de treball i d’obstinació artística.

Pep Albanell

Montse Tobella és una persona afortunada, doncs es dedica a fer allò que li agrada. Amb la paciència  del pescador, la humilitat del pagès, la constància de l'inventor, el rigor del rellotger, la imaginació del fabulista, i la habilitat de l'artesà, plasma sobre el paper ingenus personatges,amables, curiosos, que inspiren confiança; personatges que no per atzar s'ha semblen a Montse, doncs són els habitants del seu ric, colorit i fascinant món interior.

Ricardo Alcántara

(escrit:  exposició Sala Rovira 2009)